ETAPES
ALTA EDAT MITJANA
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi romà fins a l'any 1000.
Des del segle III, la unitat política de l'Imperi romà es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials van ser envaïts per onades successives de confederacions barbàriques, algunes de les quals van rebutjar la cultura clàssica de Roma mentre que d'altres, com ara els gots, l'admiraven i emulaven.
BAIXA EDAT MITJANA
La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l'any 1000 comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política i social: els comuns —especialment a Itàlia— i els estats "nacionals", als territoris de les actuals França, Anglaterra i Espanya.